Punt i final

http://www.oalth.gr/michigan-state-application-essay-online-degrees/ Michigan State Application Essay Online Degrees  Doncs ara sí, ha arribat l’hora de dir adéu definitivament a bloc.cat, i volia fer-lo amb l’usuari que vaig començar a escriure en aquest, per això veureu que no surt com a autor l’habitual scaravaca, sinó setros.

 Ja està operatiu el nou bloc (falten alguns tocs, però ja està). Hi podeu accedir des de l’adreça http://www.sergicaravaca.cat o bé des de http://sergicaravaca.wordpress.com, mentre que aquest bloc es podrà seguir visitant des de http://sergi.caravaca.bloc.cat o bé http://blocat.sergicaravaca.cat

http://dmplan.com/?how-to-write-custom-modules-in-drupal-7 How To Write Custom Modules In Drupal 7  

http://euratex.eu/?barn-burning-historical-paper Barn Burning Historical Paper Ens veiem al nou bloc! Wink

http://ianikmarcil.com/help-sheet-literature-review/ Help Sheet Literature Review

6s comentaris

Canvi(s) al/de blog!

Dissertation Review Service Public Et Juge Administratif  Doncs continuen els canvis, però aquest cop, seran molt més forts.

 De fet, més que canvis al blog, és canvi de blog. I és que entre alguns problemes que tornava a donar el bloc.cat i que els canvis que havia intentat insertar no acabaven de rutllar, m’han decidit a optar per començar a treballar en un bloc dins la plataforma de WordPress, amb la que ja havia treballat i m’havia donat bons resultats (tot i que potser no l’he exprimit a nivell gràfic, s’intentarà).

http://gigsmusic.ca/defense-dissertation-proposal/ Defense Dissertation Proposal  Tot i això, no m’agradava la idea de deixar el .cat que tant ha costat i sabia que el canvi de direcció podia costar, així que m’he fet amb un domini .cat que ja està operatiu: http://www.sergicaravaca.cat

http://www.surgeskateboard.com/homework-helper-multiplication/ Homework Helper Multiplication  Ara bé, donat que és ja molt de temps amb aquest blog i moltes hores invertides, no el tancaré i es podrà seguir entrant i visualitzant des d’algun subdomini que introduiré un cop el nou blog estigui enllestit (que potser trigarà una miqueta amb els exàmens pel mig, així que haureu de tenir una miqueta de paciència Tongue out)

Dissertation Page Numbering In Word  I res més, que com a darrera actualització aquí, agraïr-vos a tots i totes les que heu seguit aquest humil bloc i convidar-vos a seguir-lo en la nova etapa "wordpressera"!

http://www.javier.edu/?anne-von-vietinghoff-dissertation Anne Von Vietinghoff Dissertation

4s comentaris

Del neo nacional-populisme de la dreta

 

http://loscompadres.mx/perswasive-essay/ Perswasive Essay  Tot just fa dos dies, el dimarts passat, es
conmemorava una trista data: feia 70 anys que les tropes franquistes
entraven a la nostra ciutat. Just 70 anys després, vaig veure,
entristit, com, en un lloc a tocar de la ruta seguida pel feixisme, un
vell fantasma d’aquella època tornava a deixar-se veure. I no, no estic
parlant del fantasma de la guerra civil, que esperem que estigui ben
lluny, sinó el d’una política que fou una de les causants: el
nacional-populisme.

  És un terme que sembla
desdibuixat, inclús, per alguns, podria ser contradictori. Lluny
d’això, és una de les tàctiques d’un ventall polític que va des de
l’ultra conservadurisme a l’extrema dreta que més beneficis electorals
els ha reportat. Però no només ha actuat aquí, d’altres països també
l’han patit, com la França de la IV República, l’Itàlia post-mussoliana
o la RFA post-nazi.

  I és que tots sabem que aquest ventall polític té un handicap:
la instauració d’un sistema autoritarista no és ben rebut per una gran
part de la societat. Per tal de salvar aquest obstacle i permetre
apropar a gent al seu discurs antidemocràtic, les organitzacions que
s’inclouen en aquestes tendències només tenen una sortida: la de
relacionar tots els problemes amb el sistema i presentar-se com els
valedors del poble. 

  Podria ser, que algú
relacionés aquesta tàctica amb la seguida per les organitzacions
revolucionàries, però res més lluny de la realitat. Aquestes, a
diferència dels sectors nacional-populistes, propugnen un canvi de
sistema que va més enllà de l’entrega del poder a un cert sector. La
revolució suposa un canvi en les estructures de funcionament polític,
social, econòmic i fins i tot cultural. I per fer-ho, s’evidencien els
greus problemes del sistema capitalista, com ho és aquesta crisi. Però
darrere d’aquesta crítica hi ha un projecte alternatiu. La lluita
doncs, com ja he dit, no és pel poder, sinó pel canvi.

 
En canvi, el nacional-populisme advoca per la relació de tots els
problemes amb la debilitat de la democràcia -sigui quin sigui el model-
i la necessitat d’instaurar un règim autoritari o bé de restricció de
les institucions democràtiques, depenent de l’espai que ocupin dins el
ventall esmentat. Així doncs, el sistema continua, però amb un règim
restrictiu Actua com a abanderat del poble, però el seu objectiu no és
altre que l’assoliment d’aquet poder.

  A més, el seu discurs està marcat per un total ultra-nacionalisme, tot treient importància al poble i a les persones, doncs considera que la nació és un tot i, perquè tot funcioni, ha de funcionar com un tot homogeni. Les seves consignes per atreure l’electorat en aquest sentit han estat ja molt escoltades, i són constants crides a salvar la pàtria del seu trencament o del seu desprestigi, alhora que acusen a d’altres de poc patriotes. I desgraciadament, aquest discurs ja fa anys que l’anem sentint.

  Com ja he
dit, no és el primer cop que aquestes plataformes han utilitzat aquesta
tàctica: a la II República trobem des de la dreta ultra conservadora
-que estaria encarnada en el Partit Radical  Republicà d’Alejandro
Lerroux i part de la Confederación Española de Derechas Autónomas
(CEDA) de Jose Maria Gil Robles- fins a moviments d’extrema dreta, com
la Falange de Jose Antonio Primo de Rivera, les Juntas de Ofensiva
Nacional-Sindicalistas de Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo, o el
Bloque Nacional de José Calvo Sotelo. I a aquestes se li ha de sumar,
clar està, la part de l’exèrcit que es sublevà el 17 de juliol de 1936.

 
Però, com ja he dit, l’Estat Espanyol no és l’únic lloc on es produirà.
Fins i tot després de la Segona Guerra Mundial, n’apareixeran grans
exemples: a França, Action Française de Charles Maurras a la III
República, el Centre National des Indépendants et Paysans (CNIP) o el
Rassemblent du Peuple Française (RPF) del general Charles de Gaulle a
la IV República i la Union pour la Nouvelle République (UNR) del mateix
Charles De Gaulle i els seus posteriors derivats -Union pour la Ve République (UD-Ve),
Union pour la Défense de la République (UDR) i Union des Démocrates
pour la République- i el Front National de Jean-Marie Le Pen a la V
República; a Itàlia el Movimento Social Italiano (MSI) de Giorgio Pini
i Forza Italia de Silvio Berlusconi; a Àustria, el Bündnis Zukunft
Österreich (BZÖ) de Jörg Haider; a la RFA el Nationaldemokratische
Partei Deutschland; i així en trobaríem casos a gairebé tots els països

  Fins ara, a l’Estat Espanyol i als Països
Catalans, en teníem alguns exemples de nacional-populisme, com podien
ser el Movimiento Social Revolucionario (MSR), Alianza Nacional (AN), o
fins i tot organitzacions que es declaren independentistes, com és
Unitat Nacional Catalana (UNC). Tot i això, aquests mai han tingut
molta acceptació ni capacitat de difussió i d’expansió.

 
Però fa poc ja van aparèixer els primers partits nacional-populistes amb
capacitat de mobilització i expansió: Ciudadanos – Partido de la
Ciudadania (C’s)de l’Albert Boadella i l’Albert Rivera -a Badalona, en
Lorenzo Merchán va ser el seu màxim líder- i la Unión Progreso y
Democracia (UPyD) que ha tingut en Rosa Díez la seva màxima dirigent. Fins ara, aquests no han assolit grans quotes de poder i no havien tingut cap representant en l’Ajuntament. Però el passat dimarts, el dia que es complien 70 anys de les tropes
franquistes a la nostra ciutat, vaig poder veure com dins de l’edifici
de l’Ajuntament, hi havia un grup municipal, assegut paradoxalment a la
dreta del públic, que s’aproximava molt, per no dir que practicava, el
nacional-populisme i que disposa de suficients mitjans, tant econòmics
com de difusió, per poder extendre’s a gran abast. I a més, en una situació propícia
per la seva tàctica com és l’arribada d’una crisi de llarg abast i la
inoperància dels partits gobernants i d’una dèbil oposició.

 
Davant d’això, el poble no podem deixar-nos enganyar. Hem de tenir clar
qui és que utilitza el poble i qui és qui el defensa, qui és hereu de
l’opressor i qui del reprimit, qui és el defensor dels interesos de les
classes benestants i qui de les classes populars, del poble en esència.
Davant d’aquesta tàctica de neo nacional-populisme, cal una aposta
clara per les esquerres de veritat, per aquelles esquerres que
sorgeixen del mateix poble autoorganitzat i, sobretot, cal denunciar i
desenmacarar el que s’amaga darrera del nacional-populisme.

 

P.S.: he fet una edició al text, per tal d’ampliar la concepció del nacional-populisme en la seva vesant nacionalista, alhora que he inclós dos partits que em vaig deixar d’assenyalar



2s comentaris

L’Esquerra Independentista amb Gaza.

L’assemblea de Maulets de Badalona, la Candidatura d’Unitat
Popular (CUP)
i el conjunt de l’Esquerra Independentista de Badalona
han decidit sumar-se a la convocatòria de la concentració en
contra de la massacre a la Franja de Gaza demà Custom Writing Website divendres a les 8 del
vespre a la Plaça de la Vila
.

D’aquesta manera, l’Esquerra Independentista de Badalona es
solidaritza amb el poble palestí, un poble que lluita, com nosaltres,
pel seu alliberament, i denuncia l’autèntic genocidi que està portant a
terme l’estat d’Israel, tot amagant-se darrere una suposada operació
militar.

Així mateix, aquestes organitzacions animen a
tots els badalonins i totes les badalonines a participar d’ella, així
com de la manifestació convocada el http://www.laboratorioapolo.com.br/dissertation-and-kimberly-anderson-and-texas/ Dissertation And Kimberly Anderson And Texas dissabte dia 10 de gener a les 5 de
la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona
.
 
 
 
 
Badalona, Països Catalans
8 de gener de 2009
 
Concentració contra la massacre a Gaza

3s comentaris

Repressió? Ni ara ni mai!

Aquests dies hi haurà dos judicis polítics contra membres de l’Esquerra Independentista.

 

El primer d’ells, contra dos companys de Maulets acusats de causar danys a la "mítica" figura del toro situada a la localitat de El Bruc.

 

Concentració manresa

 

El segon, també contra dos companys acusats d’ultratge a la bandera per despenjar la bandera espanyola del castell de Montjuïc el 25 d’abril de 2005, en el marc de la campanya "300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència" i penjar una estelada. Per això, els companys s’enfronten a una petició de 2400 euros o vuit mesos de presó. 

 

concentració montjuïc

 

Un cop més, hem de demostrar la nostra solidaritat amb els encausats i les encausades polítiques, que no són més que repressaliades polítiques en un conflicte independentista.

 

Perquè la repressió no ens tallarà les ales!

 

Visca els Països Catalans lliures!

 

 

P.D.: Carles, et dec una contestació, ho se, però ha estat actualització ràpida. Quan tingui un moment et contesto 😉

3s comentaris

Contra la Constitució, seguem cadenes!


El
dia 6 de desembre se celebra, a tot l’Estat espanyol, la proclamació de
la Constitució espanyola, fruit de les renúncies de l’esquerra
pactista, que van liquidar qualsevol perspectiva de trencament
democràtic després de la mort del dictador Franco: com ell mateix va
dir,tot quedava “atado y bien atado”. Ben lligat amb la imposició d’un
monarca triat per Franco i confirmat
per les Corts feixistes, la imposició d’un marc estatal aliè als pobles
que, encara avui dia, es troben sotmesos i oprimits, amb la imposició
d’uns símbols i una llengua que havien d’uniformitzar totes les
persones nascudes en aquest Estat com a ciutadans espanyols.

Una
uniformitat que, en nom de l’interés col·lectiu, havia de legitimar la
funció última dels Estats capitalistes: ser el principal suport per al
funcionament del sistema capitalista, un sistema econòmic basat en
l’explotació de la majoria per al benefici d’uns pocs. Una uniformitat
lligada a la indissoluble unitat d’Espanya i a les noves cadenes de
l’autonomisme, que dilueix la voluntat d’alliberament dels pobles en
simple gestió de la desfeta i que esquartera els territoris; que lluny
de ser un avanç en l’alliberament ha suposat un fre als processos en
marxa.

La Constitució espanyola, doncs, lluny de ser el pacte col·lectiu per a
la protecció dels interessos comuns que se’ns ven, es mostra clarament
com l’instrument de les classes dominants per mantenir l’statu quo, com
l’eina més eficaç per reprimir qualsevol intent d’alliberament popular,
de bracet del Codi Penal i les institucions de l’Estat: l’Audiència
Nacional, les Corts espanyoles, els diferents cossos de policia, etc.
Sota l’aparença democràtica de què s’han recobert, trobem tota una
xarxa d’institucions creades amb l’única finalitat de mantenir
l’actualitat estat de coses, per impedir qualsevol avanç i per reprimir
les persones que, amb coherència i fermesa, lluitem dia a dia per
combatre les injustícies i construir un futur de llibertat.

En els darrers temps, l’independentisme català ha patit cruentament les
conseqüències d’atacar l’Estat, les seues institucions i els seus
símbols. Ells són conscients de la importància que, en l’imaginari
col·lectiu, tenen la bandera, l’himne, la Monarquia, la selección, etc.
i s’han dotat de les institucions i les mesures per combatre qualsevol
iniciativa que pugui esdavenir una amenaça contra això. Hem patit
l’empresonament del Franki de Terrassa per una bandera, vam patir el
procés contra els antimonàrquics per unes fotos, i encara n’haurem de
viure molts més: el judici, el dia 15 de desembre, contra dos
independentistes per haver despenjat una bandera espanyola i haver-la
canviat per una estelada al Castell de Montjuïc el 25 d’abril de 2007,
en el marc de les accions de la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys
de resistència, o la detenció de dos independentistes de Manresa per
causar danys al Toro d’Osborne del Bruc. Però la batalla simbòlica no
és l’única que haurem de lliurar contra l’Estat i el capital, i també
patirem les conseqüències d’aquestes lluites: recordem els companys
citats a declarar per danys a obres de la MAT, ofensiva dels Estats
espanyol i francès totalment aliena als interessos dels treballadors
dels Països Catalans, o el Jona, jove de l’Eixample que s’enfronta a
una petició de més de 8 anys de presó per haver participat d’una
manifestació contra l’especulació urbanística, el Pere i el Yann,
represaliats per la lluita del moviment estudiantil a Catalunya nord, o
els estudiants amenaçats d’expulsió a la UAB.

La Constitució i els Estats són el principal suport a la injustícia i
la desigualtat, és per això que qualsevol lluita als Països Catalans ha
d’esdevenir una nova espurna al foc que ha d’acabar cremant els Estats
capitalistes i l’actual estat de coses. I on hi haurà lluita, hi haurà
repressió, però que no s’enganyen: la seua repressió només servirà per
reafirmar-nos en el combat contra l’opressió, per reafirmar-nos en la
convicció que la lluita, ara com sempre, és l’únic camí.


Contra la Constitució
espanyola, seguem cadenes!


Canya a Espanya, a França
i al capital!


El combat maulet continua!

Maulets,
el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 6 de desembre de 2008

3s comentaris

Ocupació de lletres, dia 10

 Avui s’ha complert el 10è dia de la ocupació de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB per part dels estudiants.

 Les activitats no paren de produir-se, i cada cop són més els professors que ens donen suport i els que estan programant activitats alternatives a les classes dins del programa de l’ocupació. Avui mateix, s’ha informat que un seguit d’ells ha redactat un manifest, que es farà públic demà en una roda de premsa, i al qual podeu accedir aquí

 Per altra banda, les negociacions amb els òrgans directius de la universitat, així com dels actors públics segueixen en marxa i amb voluntat d’arribar a un acord per part d’ambdues parts.

 Així mateix, a la Facultat de Filosofia i Lletres, se li han sumat les de Ciències de la Comunicació (dimecres passat), Psicologia (aquest dilluns), Ciències de l’Educació (dimarts) i Ciències Polítiques i Sociologia (avui dimecres). Així mateix, els companys de la Facultat de Ciències i Biociències es queden a dormir avui i demà tot fent activitats de formació i plantejant demà què fan a partir de dimarts.

 Pel que fa a la resta d’Universitats dels Països Catalans, a la UB continua ocupat el rectorat, mentre que cada vegada se sumen noves facultats. També s’hi manté l’ocupació a l’edifici dels Tarongers de la UV (Universitat de València), i en aquesta setmana, a la UdG (Universitat de Girona) s’ocuparà la Facultat d’Educació, mentre que a la UA (Universitat d’Alacant) també es començarà a ocupar. A nivell de l’Estat Espanyol, la ocupació continua a la UCM (Universidad Complutense de Madrid), i es plantegen ocupacions a d’altres universitats, com la UO (Universidad de Oviedo).

 

Podeu trobar més informació a les següents adreces:

http://especialbolonya.wordpress.com

http://ocupemlesaulesuab.wordpress.com

http://asslletres.blogspot.com

http://cafuab.wordpress.com

http://www.sepc.cat

1 comentari

Veus de lluita, una nova etapa!

Enceto una nova etapa en aquest bloc, tot canviant el títol del mateix, i, poc a poc, renovant la seva imatge. El canvi té un sentit: "una nova Badalona comença a caminar" semblava limitar tot el que escribia a Badalona, i aquesta no era la intenció del blog. Veient que ara, per exemple, estava fent entrades sobre moviment estudiantil, creia que havia de fer una mica d’adeqüació del blog.

 El títol també té un sentit. Amb ell, vull fer un petit homenatge a "Arrels de Lluita", un documental editat per Maulets sobre l’especulació del nostre territori, i el primer que editava aquesta organització, a l’any 2005. Alhora, ja que en molts casos, sóc part implicada, sóc una veu més d’aquestes lluites. És per això que el títol queda així. La veritat és que quan vaig posar-me a pensar en com s’havia de dir el blog a partir d’ara, se’m va ocòrrer bastant ràpid i em va agradar. 

 Espero que gaudiu igual o més d’aquesta nova etapa! Wink

1 comentari

Contra Bolonya, ocupem les aules!

 Feia molt de temps (massa i tot) que volia
actualitzar, i no era per manca d’idees ni de temps que no ho feia,
però mai hi trobava el moment adequat. Sempre ho postposava esperant
sense saber a què, potser a que tingués un d’aquests moments que et
dona la vena i au, o senzillament a que em vingués la inspiració per
escriure… o potser perquè necessitava una mica de descans,
veritablement no ho se.

 El cas és que sembla
còmic, que justament ara hagi decidit finalment actualitzar, doncs ara
mateix és justament quan menys temps tinc i, per les circumstàncies que
us explicaré tot seguit, és possible que durant un temps no pugui
passar-m’hi gaire.

 Com bé sabeu, el procés de
Bolonya és una realitat ja. Sembla mentida, però gran part de la
societat resta callada mentre tenim un clar exemple de privatització de
l’educació. Una privatització que en cap cas s’atura aquí, sinó que
seguirà avançant en camps com el transport, la sanitat,… tal i com
s’està apreciant.

 Una privatització que
paradoxalment, coincideix amb una crisi del sistema capitalista, que
s’explica per la impossibilitat de mantenir el nivell de boràgine
consumista que necessita per poder subsistir.I com bé deia Lenin, "els
únics que surten malparats de totes les crisis, són la classe obrera".

 Tot això és una breu introducció per a que tots i totes pogueu veure en quin context s’emmarca Bolonya i la seva aplicació.

 La
lluita contra Bolonya porta molt de temps, però, com tot moviment que
va contra les decisions del poder establert, ha estat obviat i
perseguit. 41 detinguts en la manifestació contra Bolonya de l’any 2005
(mentre es veia com els suposats manifestants que tiraven ampolles
entraven tranquil·lament a les furgones dels mossos..), càrregues
contra manifestacions, 50 ferits en la càrrega contra la concentració
en suport a la tancada a la Facultat de Lletres de la UAB el març
d’aquest any, 31 expedients disciplinaris oberts per protestes
utilitzant un reglament franquista de l’any 54 (que entre d’altres
coses pena la manifestació contra les institucions i la manca de
respecte cap a les mateixes), 15 imputats per desordres públics,…

 Tot
i això, el que sí que s’ha pogut veure dia rere dia, és que el moviment
estudiantil anava creixent amb cada imposició seva i amb cada repressió
seva.  Perquè si aquest té alguna peculiaritat, és que, donada la seva
alta formació, és capaç d’analitzar tot el que l’envolta i reaccionar
amb força quan és necessari. I això, precisament s’està demostrant ara.

 Tot
just el dilluns van començar a ocupar-se dues facultats de la zona de
Barcelona, com són la Facultat del Raval de la UB i la Facultat de
Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Cal destacar que la darrera
és una ocupació i no una tancada, doncs hi ha lliure accés, si ve s’ha
decretat la vaga i a les aules s’hi realitzen tallers, xerrades,
debats, cinefòrums… També cal destacar que la decisió va ser presa
per les assemblees d’estudiants de les respectives facultats amb una
àmplia majoria i que la decisió es va revisant en assemblees que es van
realitzant al llarg de la tancada.

 Aquestes
ocupacions coincideixen amb la setmana de lluita decretada a nivell
europeu en contra de Bolonya i que tindrà el punt culminant en les
manifestacions de demà. La que correspon a Barcelona, es realitzarà
demà a les 12 del migdia a la Plaça Universitat.

 Però
això no s’atura aquí. Ahir mateix, l’Assemblea d’Estudiants de la
Facultat de Filosofia i Lletres decidia en una assemblea multitudinària
i per un resultat de 165 vots a favor, 3 vots en contra i 12
abstencions, ocupar a partir de dilluns la Facultat seguint el model de
Polítiques i perllongant-la fins que s’assoleixin els 4 objectius

  1. La convocatòria d’un referèndum legal i vinculant on la comunitat
    estudiantil decideixi si paral·litzar l’aplicació dels graus o no.
  2. La retirada dels 33 expedients disciplinaris imposats a 31
    estudiants per protestes contra l’aplicació dels graus i contra la
    repressió exercida, així com que es reconegui públicament que es van
    cometre delictes contra la privadesa a l’hora de donar informació sobre
    els imputats als mossos i la persecució política per la que es va guiar
    l’elecció d’aquestes.
  3. Que es reconegui el dèficit real de la UAB (actualment s’ha
    reconegut només un dèficit de 20 milions d’euros) i que s’expliqui a la
    comunitat univeristària com es pensa aplicar Bolonya amb el decret de
    contractació zero, amb la premisa de cost zero i amb la congelació sine
    die dels paquets de finançament públic.
  4. La dimissió de la Degana de la Facultat de Filosofia i Lletres,
    Helena Estadella, responsable de la càrrega policial viscuda al març i
    de l’aprovació fraudulenta dels plans d’estudi dels nous graus.
 Aquestes ocupacions, en cap cas són un cas
aïllat. Als mateixos Països Catalans tenim exemples d’aquestes
ocupacions, com la de fa un any a la Universitat de Perpinyà, o la que
s’està produint a la Universitat de València des de fa un mes; però
també a d’altres llocs s’està vivint aquesta situació: l’any passat van
ser l’Universitat de Sevilla i la de Granada, actualment, s’està
ocupant facultats a Madrid, Berlín, Bolonya, Grècia (on porten ja dos
anys ocupant facultats),…, amb resultats molt bons.
 
 Per a més informació, us recomano les següent pàgines web:
 
 
 
CONTRA BOLONYA, OCUPEM LES AULES!!

2s comentaris

Fins sempre Tià

 

Sebastià Salellas

 

 

Aquest matí ha mort un company de lluita, i és que avui ens ha deixat en Sebastià Salellas, en Tià. Pels que no el coneguin, en Tià era advocat. Però no qualsevol advocat, sinó que sempre mirava de defensar als col·lectius més desafavorits, així com a militants independentistes i membres de moviments socials alternatius.

Entre els seus casos més coneguts, la defensa dels independentistes empresonats i torturats el 1992, així com el recurs de més de deu d’ells al Tribunal d’Estrasburg, el cas dels paquistanesos detinguts a Barcelona i acusats de preparar un atemptat o la creuada de l’hereu del TOP Franquista, l’Audiència Nacional, contra la crema de fotografies del rei.

I és que ell sempre va lluitar contra les injustícies de la "justícia" espanyola. Sempre defensant a aquells que, segons ell, defensaven les seves idees i lluitaven per un món més just i per uns Països Catalans lliures.

Avui, però, una enfermetat se l’ha emportat tot just quan tenia 59 anys. Se l’ha emportat, però no s’emportarà ni la seva lluita ni la seva feina, ja que som molts els que lluitàvem amb ell i seguirem lluitant!

 

Per tu, Tià!

7s comentaris